EL MITJÀ

Si algú sap truquets per traure's el mitjà... per favor... els necessite!!

LES COSES - AGRAVIATS

SEC. 01 – INT/NIT~DIA – BALCÓ
El sol apareix il·luminant el dia.

SEC. 02 – INT/DIA – HABITA
L'habitació s'il·lumina poc a poc per la llum del sol. Esta cau suaument sobre el terra davant del balcó, sobre els peus del llit, sobre la tauleta de nit, sobre els despertadors... i sobre el capçal del llit.

SEC. 03 – INT/DIA – LLIT
ANNA baix dels llençols del llit canta la primera estrofa.

ANNA
No hi ha res com obrir els ulls al matí
Saber que avui em puc quedar dormint
Tenir el cos tan cansat i no haver d'anar a treballar
Apagar el despertador
que avui ha sonat per equivocació
Mirar com plou des de la finestra
i un bon café per començar

SEC. 04 – INT/DIA – HABITA
ANNA gitada al llit amb els ulls tancats canta.

ANNA
No hi ha res com obrir els ulls al matí...

Obri els ulls i mira a càmera, s'incorpora i descobreix als 7 MUSICS que estan gitats al mateix llit, intenta aixecar-se però no la deixen. La seua mà cau prop d'un despertador que agafa i tira cap amunt. Sobre els caps dels músics que dormen plouen despertadors suaument (animació).

SEC. 05 – INT/DIA – HABITA
Darrere de la finestra hi ha el balcó, pareix que plou (animació). ANNA amb un café a la mà mira la pluja caure, es gira per vore darrere seu els músics, que no fan intenció de moure's, es queixen que plou. ANNA s'encamina cap al balcó

SEC. 06 – EXT/DIA – BALCÓ
ANNA descobreix que hi ha dos dels músics damunt una escala i amb ruixadors fent que plou. Els reny i els fa entrar.

SEC. 07 – INT/DIA – HABITA
ANNA està dreta davant del llit i sobre el llit els músics fan batalla de coixins, els diu que paren però rep una coixinada i s'afegix en la batalla.
Es forma una animada batalla de coixins amb ANNA al centre de tot.

SEC. 08 – INT/DIA – TAULA
Sobre una taula gran hi ha caixes de regals.
En una caixa oberta per la part de dalt es veu un cap que canta.

SANTI
Com coincidir amb un vell amic...
En una caixa rectangular oberta per la part de dalt es veuen dos caps que canten.

SANTI i SAM
...i tenir una bona conversa que compartir.

SEC. 09 – INT/DIA – SOFÀ
ANNA i els MUSICS sobre el sofà jugant als viatges, disfressant-se, fent el tren, l'avió, etc... ANNA protagonista dels jocs.
ANNA s'alça de sobte i es prepara per anar-se'n, es veu trista.

SEC. 10 – INT/DIA – CAIXES
Les 7 caixes de regal apilades impedint el pas per la porta, les cares dels MÚSICS canten la tornada.
Una caixa te portetes menudes que s'obrin i veiem un ull i un nas que s'aguaiten.
ANNA amb una bena als ulls juga a la gallineta cega amb caixes de regals que l'envolten i mans que l'angoixen.
ANNA pega un mos a una de les mans.

SEC. 11 – INT/DIA – CORREDOR
MARE i TIA estiren d'ANNA cap al final del corredor. Tenen una xicoteta baralla. Desapareixen per una porta.

SEC. 12 – INT/DIA – VESTIDOR
ANNA al centre de l'habitació sobre una tarima giratòria. Al seu voltant la MARE, TIA, XIQUETS, vestint– la. Acaben donant-li un ram de novia. ANNA es veu un poc aclaparada.

SEC. 13 – EXT/DIA – COTXE
Al seient de darrere d'un descapotable els MUSICS envolten a ANNA que seu al centre. Els músics toquen els instruments.
Tots miren cap al costat esquerre i ANNA mira a SANTI al seu costat fixament.

SEC. 14 – EXT/ DIA – ERMITA
A la porta principal de l'Ermita la GENT vestida de boda, veu arribar el cotxe dels nuvis.

SEC. 15 – EXT/ DIA – COTXE
ANNA diu que no en el dit a SANTI, i el senyala a ell.

SEC. 16 – EXT/ DIA – ERMITA/CONCERT
La GENT vestida de boda observa la novia que està d'esquenes envoltada dels MUSICS. Un d'ells li baixa el vel.
Veiem la NOVIA que passa a través de la GENT que formen un corredor.

La gent parlen entre ells. Es diuen escoltetes. El PARE s'agafa del braç de la NOVIA. Comença la cerimonia.
El CURA els casa i dona pas al bes. El NUVI li alça el vel i veiem a SANTI vestit de novia (en lloc d'Anna).
ANNA somriu junt als MUSICS que comencen a tocar.
El NUVI es resigna i besa a SANTI.
Els MUSICS toquen i ANNA canta i la GENT balla.
El PARE balla amb SANTI vestit de novia.
La GENT davant del grup com a un concert.


FI

LA XICA I L'ATRACADOR

Es una xica que surt d'una discoteca i es trova un atracador.

Ella té l'ànim eixut de tant de fum de discoteca. Conscient de tanta gent que t'absorbix. De mirades a l'escot. Que res significa res.

—Dona'm els diners.
Ella li dona un billet.

Volia només els seus diners. Ara s'allunya.
—Dóna'm un bes.
Diu ella.

El delinqüent se'n vol anar però hi ha una xica entre un milió. Perduda. Jove.
Buscant tot allò espontani. Donant-li voltes a les coses.
Una xica entre un milió perseguint una experiència única, auténtica.
Perduda. Buscant.

Ningú encerta si és ella, o és el món.




Li dóna un bes.

Públic, brut, improbable, incòmode i fugaç.
Només carn, i alguna cosa pareguda al dolor.
Com si ell no fóra ell i fóra qualsevol.

Un bes que s'acaba.

Ni el plaer ni aquela sensació imaginada. Només el calor humà.

Que demà ningú sàpia res.

Mirarà la gent amb els ulls nous. Humans.
Contagiarà.
El món sencer esperarà la nit.
Gaudiran el dia com puguen.
No trobaran el camí però buscaran.
Algú pintarà desig i amistat.
Es lleparan les ferides els uns als altres.

Que siga fosc el llenç si ho ha de ser.

A JAVI

Si te dijera que no se cómo decirlo te estaría mintiendo.

Para hablar sólo hay que hablar, y decir las cosas no es muy diferente.

Si puedes mirar hacia el cielo y decir lo que ves... eres necesario.

Si al dibujar un ojo en un papel con un boligrafo eres capaz de explicar como es, si sabes decir que es redondo, o pequeño, o que te gustaría que brillara, entonces es que estás vivo.

Por favor no dejes de hablar, no dejes de MIRAR, agárrarte fuerte y disfruta.

Gracias por VIVIR.

VIVIR EN LA LUNA

Es un estar allá arriba, casi en el cielo, sobre una avenida con palmeras. A veces lo hago; escribir por escribir. Vivir en la luna. Estar tan quieto como el color gris, que tiene algo de viejo, algo de silencioso y de muerto (más de viejo que de muerto). Como en un cielo azul, pero es la luna. Terraza acristalada, balcón al bullicio de la tierra. La vida a vista de pájaro, o de gárgola. Quién sabe. ¿En la luna no hay espejos? No hay espejos.

Ahora estaría bien que me dijeséis que no hay espejos porque hacen falta semejantes para que uno se refleje. Decidme algo parecido, que diga que las personas somos espejos para las personas. Que uno no se ve a si mismo si está sólo como la una y es más fácil sentirse especial. Decídmelo cabrones. Decídmelo si lo sabéis. Esas cosas que no me contáis... siempre me parecen tan importantes...


Esta noche es la noche de San Juan; mi abuela ponía agua en botellas, bidones y garrafas "a la serena", bajo el cielo, que le de la luz de la luna, toda la noche, y se lavaba la cara antes de que saliera el sol, que la mejoraba por dentro decía. Luego nos echábamos unos tragos de agua de San Juan, como si fuera un licor muy preciado que sólo se bebe una vez al año.


Tindria que haver-ho escrit en valencià, eh uela? jejejee...


els secrets de les fades catalanes i l'esperit del foc a la llum de la lluna de sant joan (fusilada de aguasturquesas.blogspot.com)

LOS CARACOLES

Dos caracoles un día

tuvieron fuerte quimera
sobre quién mayor carrera
en menos tiempo daría.
Una rana les decía:
—Yo he llegado a sospechar
que sois ambos a la par
algo duros de mover;
antes de echar a correr,
mirad si podéis andar.

(Fábula de Juan Eugenio Hartzenbush)

BURKINA FASO

Javi vol que mostrem que val la pena salvar eixe país. Vol que vejem que allò es una pasada. Que eixa gent val la pena. Que no mereixen que els deixem de costat.

Necessiten la nostra ajuda perque la clase política que els governa els està oprimint, extorsionant, assasinant, com si es tractara d'una dictadura severa. El cas es que estos governants han aprés a disfreçar-ho de democràcia i a comprar el vistiplau dels poderosos. Han aprés a mantindre a ralla a la premsa. El mòn en general ha aprés a mantindre's al marge.

Fa poc que he vist la peli de Kevin McDonald amb Forest Whitaker "El último rey de Escocia" sobre Ruanda. M'ha fet repensar les coses que conta Javi sobre la situació de Burkina. Aixó de "20 años de democracia estable" ...amb el mateix president; els "accidents" en els que moren els principals membres de l'oposició just abans de les eleccions. Les greus mancances que pateix la gent i que el govern podria solventar...

Em pose a pensar com si jo puguera treure una sol·lució. Pense en una intervenció internacional. Però m'ho lleve del cap rapidament al imaginar l'utilització de la força.

Pense en una evolució natural, un canvi a nivell intern, una revolució que pare eixa falsa democràcia. Torne a vore només mort i patiment.

Pense en altres formes. Accions d'ONGs que vagen convertint poc a poc el pais. Però veig moltes generacions que perden les seues vides perque el canvi no arriva a temps.

Pense en accions diferents, convertir en negoci la salut del país per tal que els poderosos troven interessant perseguir-la. Però crec que el negoci de les armes es més rentable que les coses que imagine.

Es posible que Javi tinga raó, que es anar allí, vore-ho, viure-ho, i voler canviar-ho.