BURKINA FASO

Javi vol que mostrem que val la pena salvar eixe país. Vol que vejem que allò es una pasada. Que eixa gent val la pena. Que no mereixen que els deixem de costat.

Necessiten la nostra ajuda perque la clase política que els governa els està oprimint, extorsionant, assasinant, com si es tractara d'una dictadura severa. El cas es que estos governants han aprés a disfreçar-ho de democràcia i a comprar el vistiplau dels poderosos. Han aprés a mantindre a ralla a la premsa. El mòn en general ha aprés a mantindre's al marge.

Fa poc que he vist la peli de Kevin McDonald amb Forest Whitaker "El último rey de Escocia" sobre Ruanda. M'ha fet repensar les coses que conta Javi sobre la situació de Burkina. Aixó de "20 años de democracia estable" ...amb el mateix president; els "accidents" en els que moren els principals membres de l'oposició just abans de les eleccions. Les greus mancances que pateix la gent i que el govern podria solventar...

Em pose a pensar com si jo puguera treure una sol·lució. Pense en una intervenció internacional. Però m'ho lleve del cap rapidament al imaginar l'utilització de la força.

Pense en una evolució natural, un canvi a nivell intern, una revolució que pare eixa falsa democràcia. Torne a vore només mort i patiment.

Pense en altres formes. Accions d'ONGs que vagen convertint poc a poc el pais. Però veig moltes generacions que perden les seues vides perque el canvi no arriva a temps.

Pense en accions diferents, convertir en negoci la salut del país per tal que els poderosos troven interessant perseguir-la. Però crec que el negoci de les armes es més rentable que les coses que imagine.

Es posible que Javi tinga raó, que es anar allí, vore-ho, viure-ho, i voler canviar-ho.